Resultats de la cerca frase exacta: 25.853
Diccionari de la llengua catalana
|
81.
àmnic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'amni. Fluid àmnic. Caracteritzat per un amni. Cavitat àmnica. [...]
|
|
82.
àpode -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de peus. Mancat d'aletes ventrals, com l'anguila. Ordre d'invertebrats equinoderms del grup dels holoturioïdeus que tenen tentacles orals. Individu d'aquest ordre. Grup d'amfibis tropicals d'aspecte vermiforme, sense extremitats ni pràcticament cua, cos d'aspecte segmentat, ulls so [...]
àpode -a
|
|
83.
àpter -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat d'ales, s'aplica especialment als artròpodes sense ales. Formigues àpteres. Insecte àpter. Que presenta columnes a les façanes anterior i posterior, però no als costats. Un temple àpter. [...]
|
|
84.
àrid -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desproveït d'humitat, estèril, sense vegetació. Una terra àrida. Desproveït d'amenitat. Estil àrid. Grans de cereals i de llegums, com el blat, la civada, els cigrons, que es mesuren amb mesures de capacitat. Sorra, palets, graveta o grava que actua com a element no [...]
|
|
85.
àrtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al pol Nord o a la regió que el circumda. Oceà Àrtic. Corrent àrtic. Zona àrtica. Pol àrtic. [...]
|
|
86.
àtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'Àtica. Relatiu o pertanyent a l'Àtica o als seus habitants. Dialecte del grec antic que es parlava a Atenes a l'època clàssica. Relatiu o pertanyent a l'àtic. Pur, simple i d'una elegància refinada, s'aplica a un estil literari o artístic. Pis [...]
|
|
87.
àton -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., mancat d'accent. La pronúncia de la lletra a en posició àtona. Les síl·labes àtones d'un mot. Un prefix, un sufix àton. [...]
|
|
88.
àtrop -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recte, no invertit, amb el micròpil oposat al funicle, s'aplica al primordi seminal. [...]
|
|
89.
àulic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pertany a la cort o al palau. Conseller àulic. Relatiu o pertanyent a l'aula. [...]
|
|
90.
àuric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'or. Que conté l'element or com a trivalent. [...]
|
àpode -a
1 adj. [ZOA] Mancat de peus.
2 adj. [ZOA] Mancat d'aletes ventrals, com l'anguila.
3 1 m. pl. [ZOI] Ordre d'invertebrats equinoderms del grup dels holoturioïdeus que tenen tentacles orals.
3 2 m. [ZOI] Individu d'aquest ordre.
4 1 m. pl. [ZOR] Grup d'amfibis tropicals d'aspecte vermiforme, sense extremitats ni pràcticament cua, cos d'aspecte segmentat, ulls sota el tegument i sense parpelles, que viuen semienterrats en sòls humits de zones forestals, alguns representants del qual són aquàtics.
4 2 m. [ZOR] Individu d'aquest grup.